EL MANIFEST MUNDIAL *FIEP

EL MANIFEST MUNDIAL D’EDUCACIÓ FÍSICA

FIEP - 2000

versió en català traduïda i adaptada per Enric Mª Sebastiani i Obrador – març de 2003

EL MANIFEST MUNDIAL FIEP - 2000

versió en català traduïda i adaptada per Enric Mª Sebastiani i Obrador – març de 2003

PRESENTACIÓ

La Federació Internacional d'Educació Física (FIEP), fundada en 1923, com l’organisme internacional més antic que tracta l'Educació Física, ha suposat la principal seu de debat sobre l'Educació Física en el món des de la seva fundació. La pròpia evolució de la discussió internacional sobre l'Educació Física va fer que la FIEP moltes vegades modifiqués les seves vies d’actuació.

La importància de la FIEP en l'escenari internacional va estimular a elaborar, al final de la dècada de 1960, el Manifest Mundial de l'Educació Física, llançat finalment en 1970. Aquell Manifest intentava conceptualitzar l'Educació Física i va orientar els seus objectius a nivell mundial després de la seva traducció a gairebé tots els idiomes.

Després, vàrem ser testimonis que molts canvis contextuals es van materialitzar, fins i tot, la necessitat de revisar pràcticament tots els conceptes ja existents en les àrees d'actuació del coneixement. En el cas de l'Educació Física, no podia ser diferent. La complexitat dels dies actuals ens obliga, no només revisar conceptes, sinó també a connectar totes les àrees amb els temes i qüestions universals del planeta com el medi ambient, la Pau, els països en desenvolupament i la qualitat que la societat mundial està exigint.

Va ser en aquest context que el president de la FIEP, aleshores John Andrews, com responsable d’estar presidint un dels organismes més importants entre aquells que tracten dels problemes humans, va resoldre convocar novament a la nostra Federació per a aprofitar aquest moment màgic del canvi de segle i mil·lenni, llançant un nou Manifest Mundial de l'Educació Física. Amb molta confiança, em va lliurar aquesta missió de coordinar i refer aquest Manifest.

Fa alguns anys que col·lecciono documents, cartes, declaracions dels diversos organismes internacionals que tracten de l'Educació Física, a més de les conclusions i recomanacions de tots els congressos realitzats. És per això que puc, des d’aquest moment, afirmar que el Manifest Mundial de l'Educació Física - FIEP 2000 és un document-síntesi de tot el que va ser discutit en la segona meitat del segle XX i proposat pels membres de la FIEP en totes les latituds i continents.

Ara, tot acabant el document, em sento orgullós d’haver aconseguit la missió, i no tinc dubtes en afirmar que va suposar el meu major exercici intel·lectual i ja em sento en condicions d'intentar substituir a John Andrews en la seva petició i amb el suport de la comunitat mundial de l'Educació Física.

El nou Manifest, idea i compromís de John, està pràcticament finalitzat. Dic que no està finalitzat, perquè molts veuran com apareixen noves reflexions, el que permetrà un renéixer en el debat de l'Educació Física, a mesura que sigui presentat en cada idioma.

El Manifest amplia el concepte d'Educació Física després d'entendre-la com un dret de tots. Cal seguir encara reforçant el seu concepte i mostra que l'Educació Física ara, a més de les interdependències amb l'educació, serà una educació per a la salut i per a l'oci, a través del desenvolupament d'estils de vida actius de les persones.

Després, l'Educació Física, com totes les altres àrees, no s'exclou de responsabilitats davant de les grans qüestions contemporànies. En la part final del document expressa els papers i responsabilitats d'institucions i persones en relació amb aquesta nova Educació Física. Finalment, el Manifest mostra que la missió de la FIEP no acaba amb l'edició del document.

Per tot això, reitero el meu orgull per haver conclòs aquest Manifest, que a més de Manifest és, sens dubte, una gran reflexió, i reafirmo la meva gratitud al meu amic el Professor John Andrews per l'oportunitat única que em va donar al traslladar-me la responsabilitat del Manifest Mundial de l'Educació Física FIEP 2000 i per confiar-me la seva successió en la Federació Internacional d'Educació Física, el més antic i potser, el més important organisme internacional que tracta de les qüestions de l'Educació Física.

Manoel Tubino

RESUM

CAPÍTOL I El dret de tots a l'Educació Física

CAPÍTOL II El concepte d'Educació Física

CAPÍTOL III El mitjà específic de l'Educació Física

CAPÍTOL IV L'Educació Física com component prioritari del procés educatiu

CAPÍTOL V L'Educació Física i la seva perspectiva d'educació continuada

CAPÍTOL VI L'Educació Física a l'escola i el seu compromís de qualitat.

CAPÍTOL VII L'Educació Física com educació per a la salut

CAPÍTOL VIII L'Educació Física com educació per a l'oci

CAPÍTOL IX L'Educació Física com un mitjà de promoció cultural

CAPÍTOL X Les relacions de l'Educació Física amb l'esport

CAPÍTOL XI L'Educació Física i la necessitat d'una ciència de suport

CAPÍTOL XII Les relacions de l'Educació Física amb el turisme

CAPÍTOL XIII Els professors com els agents principals de l'Educació Física

CAPITULO XIV L'Educació Física i l’adaptació de mitjans i materials

CAPÍTOL XV L'Educació Física per a les persones amb necessitats educatives especials

CAPÍTOL XVI L'Educació Física com instrument contra la discriminació i l'exclusió social

CAPÍTOL XVII L'Educació Física en els països subdesenvolupats i en vies de desenvolupament

CAPÍTOL XVIII L'Educació Física com un factor per a una cultura de la Pau

CAPÍTOL XIX L'Educació Física i les responsabilitats davant el medi ambient

CAPÍTOL XX La cooperació internacional per a l'Educació Física

CAPÍTOL XXI El paper dels mitjans de comunicació amb l'Educació Física

CAPITOL XXII Les responsabilitats de les autoritats governamentals amb l'Educació Física

CAPITOL XXIII La FIEP i el seu Manifest Mundial de l'Educació Física

CAPÍTOL I

EL DRET DE TOTS A L'EDUCACIÓ FÍSICA

Considerant

Que la Carta Internacional de l'Educació Física i de l'Esport (UNESCO/1978), en el seu article 1r estableix que "la pràctica de l'Educació Física i de l'Esport és un dret fonamental de tots", i que l'exercici d'aquest dret: (a) és indispensable a l'expansió de la personalitat dels individus; (b) propicia mitjans per a desenvolupar en els practicants aptituds físiques i esportives en els sistemes educatius i en la vida social; (c) possibiliten adequacions a les tradicions esportives dels països, millora les condicions físiques de les persones i, fins i tot, pot contribuir a fer-les arribar als nivells de resultats ajustats al seu talent personal; (d) ha de ser oferta, a través de condicions particulars adaptades a les necessitats específiques, als joves, així mateix als nens en edat pre-escolar, a la gent gran i als discapacitats, permetent el desenvolupament integral de les seves personalitats;

Que en la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides/1948) en el seu article 1r declara que "tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets" i en l'article 2n estableix que "tots poden invocar els drets i les llibertats establertes en aquesta Declaració, sense distinció de qualsevol espècie, sigui de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o d'altra naturalesa, origen nacional o posició social, riquesa, naixement, o qualsevol condició";

Que hi ha un reconeixement històric i universal del fet que l'Educació Física suposa un dels mitjans més eficaços per a ajudar a les persones a gaudir d’una millor qualitat de vida;

La FIEP conclou

Article 1 - L'Educació Física, pels seus valors, ha de ser entesa com un dels drets fonamentals de totes les persones.

CAPÍTOL II

El CONCEPTE D'EDUCACIÓ FÍSICA

Considerant

Que el terme "Educació Física" va ser utilitzat per primera vegada a Anglaterra per John Locke (1893) i a França, per J. Ballexserd (1762);

Que en el Manifest de l'Educació Física (FIEP/1970), l'Educació Física va ser definida com "l'element educatiu que utilitza, sistemàticament, les activitats físiques i la influència dels agents naturals: aire, sol, aigua, etc. com mitjans específics", on l'activitat física és considerada un mitjà educatiu privilegiat, perquè abasta a l'ésser en la seva globalitat;

Que en aquest Manifest, l'exercici físic va ser identificat com el mitjà específic de l'Educació Física, els objectius principals de la qual van ser: (a) cos sa i equilibrat; (b) aptitud per a l'acció; (c) valors morals;

Que en el document La Funció de l'Educació Física i els Esports en la Formació de la Joventut, a partir del punt de vista d'una educació permanent (I Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris encarregats de l'Educació Física i els Esports (UNESCO/1976)), l'Educació Física va ser entesa com "element fonamental de la cultura, ja que intervé en la formació integral de nens, joves i adults en la perspectiva de l'educació permanent";

Que hi ha un consens entre totes les concepcions educatives que l'Educació Física, a través d'activitats psico i sociomotores es constitueix en un factor d'equilibri en la vida de les persones, amb una clara interacció entre l'esperit i el cos, l'afectivitat i l'energia, l'individu i el grup, tot promovent la globalitat dels individus;

Que l'Educació Física utilitza una extensa selecció d'activitats físiques, beneficiant-se dels ambients naturals i els mitjans construïts per a facilitar-ne el control, en el sentit de propiciar un millor accés de les persones, més seguretat i temps de pràctica;

Que en una Cultura Física, en la qual les conductes corporals exerceixen un paper essencial en el desenvolupament humà i social i on les danses, les pràctiques esportives i la utilització activa del temps lliure són les seves manifestacions, l'Educació Física és el seu fonament;

Que l'Educació Física pot desenvolupar habilitats i coneixements al voltant de l’activitat física i esport per a una efectiva participació en el treball, en la vida familiar i en el temps de l'oci;

Que l'Educació Física implica al mateix temps "Aprenentatge per al Moviment" i "Moviment per a l'Aprenentatge";

Que l'Educació Física també pot relacionar-se amb l'estètica, teràpies, pràctiques de supervivència i altres perspectives;

Que en el món contemporani, cada cop més, l'oci i l'entreteniment s'incorporen a l’estil de vida de les persones, la qual cosa permet a l'Educació Física la possibilitat d'oferir, entre les opcions possibles, el coneixement necessari per a les pràctiques físiques i esportives, com activitats d'oci actiu al llarg de les seves vides;

Que l'Associació Europea de l'Educació Física (EUPEA) en la Reunió del Comitè Directiu a Ghent (1997), en la recerca d'una identitat de l'Educació Física a Europa, va reconèixer:

L'Educació Física és l'única possibilitat d’intervenir amb tots els alumnes, no existint una total educació en una escola sense l'Educació Física;

L’Educació Física té com objectius el desenvolupament d'aprenentatges i de la salut, i és essencialment un mitjà d'ensenyament, el de l’activitat física, com una part de l'experiència educativa dels alumnes;

Cada país té la seva pròpia identitat cultural, on en general, cada alumne, independentment de la seva habilitat, sexe, ètnia o base cultural, té el dret d'experimentar un programa d'Educació Física on es promogui:

una sòlida base de competència física i coneixement de les activitats físiques;

creixement i desenvolupament;

el coneixement i la comprensió de la importància d'un estil de vida saludable;

una autoestima positiva en el context de l'Educació Física;

habilitats que puguin ajudar a resoldre problemes i potenciïn la cooperació amb els altres en els contextos propis de l'esport i de l'activitat física;

un interès al llarg de la vida per a un compromís i afinitat per a les activitats físiques.

La FIEP conclou

Article 2 – L’Educació Física, com a dret de totes les persones, implica un procés educatiu, sigui per vies formals o no formals.

Que a l’interactuar amb les influències culturals i naturals (aigua, aire, sol, etc.) de cada regió i instal·lacions i equipaments adequats;

Que a l'utilitzar activitats físiques en la forma d'exercicis gimnàstics, jocs, esports, danses, activitats d'aventura, relaxació i altres opcions d'oci actiu, amb propòsits educatius;

Que al proposar objectius d’aprenentatge i desenvolupament d'habilitats motores per a nens, joves, adults i ancians, potenciant així les seves condicions personals per a l'adquisició de coneixements i actituds favorables per a la consolidació d'hàbits sistemàtics de la pràctica d’exercici físic;

Que al promoure una educació efectiva per a la salut i ocupació saludable del temps lliure i d'oci;

Que al reconèixer que les pràctiques físiques relacionades al desenvolupament dels valors, poden afavorir a la participació social responsable i la recerca del civisme;

Es constitueix en un mitjà efectiu per a la conquesta d'un estil de vida actiu dels éssers humans.

CAPÍTOL III

El MITJÀ ESPECÍFIC DE L'EDUCACIÓ FÍSICA

Considerant

Que les activitats físiques han estat històricament interpretades com un mitjà d'educació de les persones i que la pròpia expressió "Educació Física" va tenir origen en aquesta interpretació;

Que, al llarg del temps, l'expressió "activitats físiques" ha estat utilitzada per a designar els moviments humans;

Que, a través de la Història de l'Educació Física, és possible observar que l'activitat física sempre va ser identificada com el mitjà de l'Educació Física;

Que el Manifest Mundial de l'Educació Física (FIEP/1970) va consolidar el reconeixement de les activitats físiques com els mitjans específics de l'Educació Física;

Que les activitats físiques poden caracteritzar un procés educatiu si són exercides a partir d’una intencionalitat educativa en les propostes d'exercicis gimnàstics, jocs, esports, danses, activitats d'aventura, relaxació i ocupacions diverses d'oci actiu;

La FIEP conclou

Article 3 - Les activitats físiques, amb finalitats educatives, en les seves diferents manifestacions, reconegudes al llarg del temps com els mitjans específics de l'Educació Física, es constitueixen en recursos privilegiats per a l'educació.

CAPÍTOL IV

L'EDUCACIÓ FÍSICA COM COMPONENT PRIORITARI DEL PROCÉS EDUCATIU

Considerant

Que la Declaració de Madrid (1991), adoptada per l'Associació Europea d'Educació Física (EUPEA), en el seu Article 1r, va defensar que no hi ha Educació sense Educació Física;

Que l'Associació Europea d'Educació Física (EUPEA), va presentar un document en el Congrés Mundial de Yokohama, Japó (ICHPERD/1993), en el què assegura:

L'Educació Física significa una contribució singular en l’educació dels estudiants;

L'Educació Física és un procés d'aprenentatge i consisteix essencialment en el mitjà d'utilitzar l'activitat física per a contribuir en l'experiència professional de les persones;

L'Educació Física, com part del procés educatiu, desenvolupa possibilitats de moviment i educa intel.lectualment per que és rellevant, i com i on ha de ser utilitzada, havent de ser considerada com experiència única per tractar-se d'un dels més preciats recursos humans, que és el cos;

Que el Document "Una Visió Global per a l'Educació Física a l'Escola", preparat conjuntament pel fòrum del Comitè Regional Nord-americà (NARFC), Associació Canadenca per a la Salut, Educació Física, Recreació i Dansa (AAHPERD) per al Fòrum Mundial sobre Activitat Física i Esport (1995) va mostrar que l'Educació Física té un paper vital al proveir d’una qualitat i educació equilibrada a tots els estudiants del món, independentment dels aspectes de gènere, cultura, raça, habilitat, etc.

Que l'Educació, en el seu concepte contemporani, és un procés de desenvolupament de les persones al llarg de la vida, reconeguda com la millor inversió per al futur;

Que el procés educatiu desenvolupa mitjans formals i no formals per arribar als seus objectius.

La FIEP conclou

Article 4 - L'Educació Física, pel seu concepte i abast, ha de ser considerada com part del procés educatiu de les persones, sigui dins o fora de l'àmbit escolar, per constituir-se en la millor opció d'experiències corporals sense excloure a cap persona, tot creant estímuls de vida que incorporin l'ús de diferents formes d'exercici físic.

CAPÍTOL V

L'EDUCACIÓ FÍSICA I LA SEVA PERSPECTIVA D'EDUCACIÓ CONTINUADA

Considerant

Que en la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides/1948) en el seu Article 26è declara que "tots tenen dret a l'educació, la qual serà orientada en el sentit del ple desenvolupament de la personalitat humana i del reforç del respecte pels drets humans i per les llibertats fonamentals, promovent la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups socials o religiosos, i coadjuvarà les activitats de les Nacions Unides pel manteniment de la Pau;

Que en la Carta Internacional d'Educació Física i Esport, adoptada per la Conferència General de la UNESCO, en la seva 20a Sessió, a París, 1978, pel seu Article 2n, va quedar reconegut que "l'Educació Física i l'Esport constitueixen elements essencials de l'Educació Permanent en el sistema global d'Educació i, que com dimensions fonamentals de l'Educació i de la Cultura, desenvolupen les aptituds, la voluntat i l’autodomini de qualsevol ésser humà, afavorint a la seva integració en la societat, contribuint per a la preservació i millora de la salut i una correcta ocupació del temps lliure, augmentant les resistències als inconvenients de la vida moderna, enriquint en el nivell comunitari de les relacions socials a través de pràctiques físiques i esportives;

Que la II Conferència Internacional dels Ministres i Alts Funcionaris Responsables per l'Educació Física i l'Esport, (Moscou/1988), en la seva Declaració final va recomanar:

"El reforç al paper de l'Educació Física Escolar i de l'Esport Educatiu i Universitari en els programes dels sistemes educatius, integrant-los en els processos d'educació permanent, i encara més, les seves valoracions, per a la disponibilitat dels equipaments i de materials adaptats, degut al caràcter interdisciplinar que els seus continguts han de presentar;

Que la III Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Responsables per l'Educació Física i l'Esport - MINEPS III, en la Declaració de Punta del Este (1999), va reiterar la importància de l'Educació Física i de l'Esport com elements essencials i parts integrants del procés d'educació permanent i de desenvolupament humà i social;

Que en els canvis conceptuals, provocats per la complexitat del món contemporani, l'Educació substitueix la seva perspectiva finalista anterior per la d’una Educació Permanent o Continuada i que l'Educació Física, com un dels components essencials de l'Educació, no pot deixar d'acompanyar aquesta tendència universal;

Que, finalment, ja és possible afirmar que la longevitat de les persones està augmentant en la major part del planeta i fins i tot, que el temps lliure també creix en totes les societats;

La FIEP conclou

Article 5 - L'Educació Física, ha de ser assegurada i promoguda durant tota la vida de les persones, ocupant un lloc d'importància en els processos d'educació continuada, integrant-se amb els altres components educatius, sense deixar, en cap moment, de reforçar l'exercici democràtic expressat per la igualtat de condicions ofertes en les seves pràctiques.

CAPÍTOL VI

L'EDUCACIÓ FÍSICA EN L'ESCOLA I EL SEU COMPROMÍS DE QUALITAT

Considerant

Que l'Associació Europea d'Educació Física (EUPEA), a través de la Declaració de Madrid (1991), va establir com necessari que l'Educació Física sigui obligatòria a l'Escola, havent de ser diària fins els 11 o 12 anys d'edat i almenys tres hores per setmana per als nens i adolescents per sobre d'aquesta edat;

Que la mateixa Associació Europea d'Educació Física (EUPEA), també en la Declaració de Madrid (1991), al defensar l'Educació Física com part integrant del currículum escolar, va establir com paràmetres de qualitat:

mantenir o incloure l'Educació Física com matèria curricular en el període d'educació obligatòria;

reconèixer que la formació en Educació Física ha d’estar en el nivell d'estudis superiors;

garantir el suficient pes curricular per a l'Educació Física Escolar;

l'Educació Física haurà de tenir almenys una hora diària en l'educació primària;

garantir tres hores diàries d'Educació Física per a l'ensenyament secundari;

que els professors siguin altament qualificats, com és el cas de les altres disciplines;

s’ha promoure estudis acadèmics sobre Educació Física, d'acord amb la creixent importància de la disciplina;

desenvolupar un intercanvi d'informacions sobre Educació Física a Europa, com a mitjà per establir criteris comuns que puguin contribuir a generar idees que puguin ser assumides pels governs, autoritats i organitzacions europees;

Que el Document "Una Visió Global per a l'Educació Física en l'Escola", preparat conjuntament pel fòrum del Comitè Regional Nord-americà (NARFC), Associació Canadenca per a la Salut, Educació Física, Recreació i Dansa (CAHPERD) i l’Aliança Americana per a a Salut, Educació Física, Recreació i Dansa (AAHPERD), presentat en el Fòrum Mundial sobre Activitat Física i Esport (1995), va registrar que una Educació Física de qualitat té un impacte positiu en el pensament, coneixement i l’acció, en els dominis cognitiu, afectiu i psicomotor en la vida de nens i joves i que, els nens i joves físicament educats, van cap a una vida activa, saludable i productiva.

Que la Trobada denominada World Summit on Physical Education realitzat pel Consell Internacional de Ciència de l'Esport i Educació Física (ICSSPE/Berlín/1999) sol·licita reforçar la importància de l'Educació Física com un procés al llarg de la vida i particularment per a tots els nens, tot reiterant que ha de ser una Educació Física de qualitat:

és el més efectiu mitjà de proveir en els nens, de qualsevol capacitat, sexe, edat, cultura, raça, ètnia, religió o nivell social, amb habilitats, actituds, valors i coneixements, una participació en activitats físiques i esportives al llarg de la vida;

ajuda als nens perquè arribin a una integració segura i adequat desenvolupament de la ment, cos i equilibri;

és l'única alternativa escolar el focus principal del qual és sobre el cos, activitat física, desenvolupament físic i salut;

ajuda als nens a desenvolupar patrons d'interessos en l'activitat física, els quals són essencials per a un desenvolupament desitjable i construeixen els fonaments per a un estil de vida saludable en l'edat adulta;

ajuda als nens a desenvolupar respecte pel seu propi cos i el dels altres;

desenvolupa en els nens la comprensió del paper de l'activitat física per a promoure la salut;

contribueix a la confiança i l'autoestima dels nens;

realça el desenvolupament social, preparant als nens per afrontar competicions, vencent i perdent, cooperant i col·laborant;

Que l'Educació Física és una finalitat educativa en si mateixa, que s'integra en altres àrees del currículum escolar, permetent accions interdisciplinars que sempre afavoreixen al procés educatiu, en la recerca de la globalitat dels seus beneficiaris;

Que la 3a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física III MINEPS, en la Declaració de Punta del Este (1999), en el seu Article 4t va evidenciar una profunda preocupació en la reducció dels currículums d'Educació Física, el que pot estar contribuint a l'augment de la delinqüència juvenil i de la violència, així com un increment en les despeses mèdiques i socials, mostrant que per a cada dòlar invertit en activitats físiques correspon a una disminució de 3,8 dòlars en despeses mèdiques;

Que el Document "La Indispensabilitat de l'Educació Física", divulgat per l'Associació Internacional de les Escoles d'Educació Física (AIESEP/1999), va aclarir que les investigacions mostren que l'activitat física pot: (a) ser un mitjà de prevenció contra dolències físiques (cardiovasculars, diabetes, càncer en el colon, obesitat i osteoporòsi) i mentals (depressions i estrès); (b) exercir un paper d'enriquiment de la vida social i del desenvolupament de les habilitats d'interacció social;

Que l'Educació Física és l'única disciplina en l'escola que actua directament amb el físic, moviments, jocs i esport, oferint oportunitats als nens i adolescents per a adquirir competències de moviments, identitats, desenvolupar coneixements i percepcions necessàries per a un compromís independent i crític en la cultura física, i per això ha de tenir un mínim de 2-3 hores per setmana i les classes s’han d’integrar en un programa longitudinal i ser dirigides per professors d'Educació Física preparats per a aquesta funció;

La FIEP conclou

Article 6 - L'Educació Física, per les seves possibilitats de desenvolupar la dimensió psicomotora de les persones, principalment en els nens i adolescents, conjuntament amb els dominis cognitius i socials, ha de ser una disciplina obligatòria en les escoles primàries i secundàries, tot havent de ser part d'un currículum longitudinal;

CAPÍTOL VII

L'EDUCACIÓ FÍSICA COM EDUCACIÓ PER A LA SALUT

Considerant

Que la Declaració d’Olímpia sobre Nutrició i Aptitud Física, desenvolupada en la IIIª Conferència Internacional sobre Nutrició i Aptitud Física (1996) confirma, en l'Article 2n que "tots els nens i adults necessiten d'aliments i activitats físiques per a expressar els seus potencials genètics de creixement, desenvolupament i salut".

Que el Programa Vida Activa, promogut per la Organització Mundial de la Salut (WHO/1998), reconeixent la importància de l'activitat física per a la salut de les persones, estableix com a prioritat que arribi principalment a nens i joves.

Que estudis científics mostren que un exercici físic regular és essencial per a una millor maduració de nens i adolescents;

Que el Manifest de Sao Paulo (1999) per a la Promoció de l'Activitat Física en les Amériques, creat pel Consell Internacional de Ciència de l'Esport i Educació Física (ICSSPE) i per l'Organització Mundial de la Salut (WHO), i Centre d'Estudis del Laboratori de l'Aptitud Física de Sao Caetano (CELAFISCS/ Brasil) parteix dels pressupostos que:

el comportament sedentari en la vida moderna, en escala global, exigeix una reformulació en les relacions de la persona amb si mateixa, amb l'altre i amb el medi ambient, perjudicant la salut de les persones i podent interferir negativament en el desenvolupament de les seves relacions socioculturals i ecològiques;

l'activitat física és definida com qualsevol moviment corporal actual de contracció muscular, com despesa energètica anterior del repòs i es constitueix com un comportament humà complex, voluntari i autònom, amb components i determinants d'ordre biològic, psicològic, social i cultural i que pot ser exemplificada per les practiques de l'esport, exercicis físics, danses i determinades experiències d'oci i activitats utilitàries;

en termes epidemiològics, les evidències científiques confirmen el paper decisiu de la pràctica de l'exercici físic regular en la prevenció i control de diverses dolències i en la promoció de la salut i qualitat de vida en tots els grups;

recomana augmentar les oportunitats per a la iniciació i manteniment de comportaments actius, al llarg del cicle vital, en la perspectiva d'auto-realització i estil de vida saludable i alegre, tenint com referència bàsica d'intervenció, la pràctica d'activitats físiques moderades, preferiblement tots els dies de la setmana, en una única sessió diària de 30 minuts o acumulant dos o tres sessions de 10-15 minuts.

Que la Declaració sobre la Significació de l'Esport per a la Societat: Salut, Socialització, Economia, produïda en la 8a Conferència de Ministres Europeus Responsables per l'Esport, va reconèixer a la Salut com un dels principis citats com prioritat per a l’exercici físic.

Que la III Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i de l'Esport - MINEPS III (1999), al reforçar la importància de l'Educació Física i de l'Esport com a dret dels nens i joves del món, i les seves funcions afavoridores per què les persones es mantinguin actives i amb salut al llarg de la seva vida i per tant, per la millora de la qualitat de vida, la salut i el benestar de totes les persones, independentment de factors com la seva capacitat, sexe, edat, origen cultural, de raça o ètnia, religió o posició social;

Que un estil de vida sedentari podrà comportar com a conseqüència una varietat de disfuncions vasculars i metabòliques, arteriosclerosi, hipertensió arterial, diabetes i altres malalties, en tant que un exercici físic regular comportarà a les persones un menor risc en aquestes disfuncions;

Que un estil de vida actiu, basat en una pràctica constant d'exercicis físics, de nens, adolescents, joves, adults i gent gran, és reconegut com un dels millors mitjans de promoció de la salut i qualitat de vida, també combatent els diversos elements d’estrès de la vida diària.

Que el Consell Internacional per a la Ciència de l'Esport i Educació Física (ICSSPE) en el Document Final de l'esdeveniment anomenat World Summit on Physical Education (Berlín/1999), va deixar constància que:

una vida activa en la infància afecta directament i de manera positiva la salut en l'edat adulta;

a causa de les circumstàncies de la vida moderna (televisió, ordinadors, automòbils, ascensors etc.), l'activitat física es va reduir en nens i adults;

diversos estudis confirmen que el manteniment de la forma física a través d'una pràctica moderada d'exercici físic condueix a una major longevitat, redueix el risc d’hipertensió coronària, malalties del cor, càncer de colon i depressió psíquica;

la reducció de l'activitat física pot augmentar l’aparició de malalties cròniques, sigui indirectament per l'augment de pes o directament com factor de risc independent;

l'enfortiment dels músculs, dels ossos i de la flexibilitat de les articulacions són molt importants per a la coordinació motriu, l'equilibri i els moviments necessaris per a les tasques quotidianes, que disminueixen amb l'augment de l'edat, en part per la disminució gradual de l'activitat física (El Fòrum Mundial de Quebec/1995);

l'activitat física, en tant que ocupa un paper rellevant en la prevenció de malalties físiques (malalties en els vasos coronaris, diabetes, càncer de colon, obesitat i osteoporòsi) i malalties mentals (depressions i estrès), pot enriquir considerablement la vida social i el desenvolupament de capacitats socials, a més d'afavorir l'autoestima de les persones (El Fòrum de Quebec/1995).

La FIEP conclou

Article 7 - L'Educació Física, per tal que exerceixi la seva funció d'Educació per a la Salut i pugui actuar preventivament en la reducció de malalties relacionades amb l’obesitat, les malalties cardíaques, hipertensió, algunes formes de càncer i depressions, contribuint per a la qualitat de vida dels seus beneficiaris, ha de desenvolupar, en les persones, hàbits de pràctica regular d'exercici físic.

CAPÍTOL VIII

L'EDUCACIÓ FÍSICA COM EDUCACIÓ PER A L'OCI

Considerant

Que la Carta Internacional d'Educació Física i de l'Esport (UNESCO/1978), a l'establir el dret de tots/es a les activitats físiques i a les pràctiques esportives, amb aquesta premissa, va permetre entendre l'Esport a través de perspectives educatives (Esport educatiu), de l'oci i participació (Esport i Oci) i de la performance (Esport de Rendiment) i que, en aquest abast social, l'Esport-Oci o de participació és aquell que fa referència a les persones adultes que democràticament, i sempre cercant el plaer i la diversió, aconsegueixen un accés fàcil a aquestes pràctiques;

Que segons l'Associació Mundial d'Oci i Recreació (WLRA), el Servei Social de Comerç (SESC/Sao Paulo) i Associació Llatinoamericana d'Oci i Recreació (ALATIR), en la Declaració de Sao Paulo, en ocasió del 5è Congrés Mundial de Recreació i Oci (1998), l'oci (o s’inclou el joc) és el temps que tenim d’autonomia per cercar experiències significatives sense transgredir les normes de la societat i que valoren el desenvolupament social i individual;

Que la Carta Internacional per a l'Educació de l'Oci, aprovada en el Seminari Internacional sobre Educació de l'Oci (Jerusalem/1993), per l'Associació Mundial d'Oci i Recreació (WLRA), en el seu segon apartat va establir que l'oci "és una àrea específica d'experiència humana amb els seus propis beneficis, incloent la llibertat d'escollir, la creativitat, la satisfacció, l’alegria i l’increment del plaer i la felicitat, tot fent ús de diferents tipus d’activitats".

Que l'Educació Física per a l'Oci troba en el joc i en la dansa els principals continguts;

Que tota Educació Física per a l'oci durà als seus practicants també a la promoció de la salut;

Que la pràctica de l'Esport-Oci és una manifestació resultant d'una Educació Física relacionada amb la iniciació esportiva;

Que una Educació Física per a l'Oci ha de desenvolupar en les persones, hàbits de pràctica d'exercici físic en el temps lliure conquerit;

Que l'Oci es relaciona invariablement a situacions de gaudi per a les persones;

Que la 3a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats per l'Educació Física i l'Esport - III MINEPS, en la Declaració de Punta del Este (1999) en l'Article 2n, reitera la importància de l'Educació Física i de l'Esport en el procés d'Educació Permanent i desenvolupament humà i social, contribuint a la cohesió social, la tolerància mútua i a la integració de memòries ètniques i culturals, en una època que les migracions arriben a tots els continents.

La FIEP conclou

Article 8 - L'Educació Física haurà de contemplar sempre pràctiques agradables perquè pugui crear hàbits i actituds favorables en les persones quant a l'ús de les diverses formes d'activitats físiques en temps d'oci.

CAPÍTOL IX

L'EDUCACIÓ FÍSICA COM UN MITJÀ DE PROMOCIÓ CULTURAL

Considerant

Que l'Educació Física, pel seu abast conceptual, pot ser considerada com un mitjà de desenvolupament cultural;

Que el pluralisme cultural de les nacions i regions exigeix que totes les pràctiques respectin la diversitat cultural, procurant trobar estratègies adaptades a les diferents realitats i característiques;

En la Carta Internacional d'Educació Física i Esport (UNESCO/1978), en l'Article 7è estableix que "en l'Educació Física i en l'Esport no es pot perdre de vista la defensa dels valors morals i culturals".

Que el XV Congreso Panamericano de Educación Física (Lima/1995), en les seves conclusions, va suggerir que siguin rescatats i preservats els valors culturals i les tradicions dels pobles, a través de l'Educació Física i la Recreació.

Que la 3a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i de l'Esport (MINEPS IIIº - Punta del Este - 1999), a través de la Declaració de Punta del Este, en el seu Article 8è, va defensar el suport a una política de conservació i valoració dels esports i jocs tradicionals que formen part del patrimoni cultural de les regions i dels països;

La FIEP conclou

Article 9 – L'Educació Física, èticament, haurà de ser utilitzada sempre com un mitjà adequat de respecte i de reforç a les diversitats culturals.

CAPÍTOL X

LES RELACIONS DE L'EDUCACIÓ FÍSICA AMB L'ESPORT

Considerant

Que l'Esport, així com l'Educació Física, en les seves diferents manifestacions, contribueix a la formació i aproximació dels éssers humans al promoure el desenvolupament de valors com la moral, l'ètica, la solidaritat, la fraternitat i la cooperació, essent un dels més eficaços mitjans per a la convivència humana;

Que l'Esport és reconegut mundialment com un dels majors fenòmens socioculturals d'aquest final del segle XX i inici del segle XXI, el que és expressió pel gran i creixent nombre de practicants, interessos de la premsa i inversions econòmics;

Que la Carta Internacional d'Educació Física i de l'Esport, de la UNESCO (1973), va establir en el seu Article 1r que "la pràctica de l'Educació Física i de l'Esport és un dret fonamental de tots", i que amb aquest pressupost, les formes d'exercici d'aquest dret en les pràctiques esportives, en consens internacional, fossin localitzades en l'Esport educatiu, en l'Esport-Oci o de Temps Lliure i en l’Esport de Rendiment;

Que l'Esport educatiu és entès com les pràctiques esportives desenvolupades en els sistemes d'ensenyament i en àmbits no formals de l'educació, que: (a) els principis de cooperació, coeducació, participació i altres principis estan presents; (b) la selectivitat i la hipercompetitivitat són evitats; (c) els objectius són la formació per a l'exercici de la ciutadania i la pràctica de l'oci.

Que en el 10è Congrés Internacional de Panathlon (Avignone/1995) va ser aprovada la Carta dels Drets dels Nens en l'Esport, basada en les Ciències de l'Esport, principalment en la Medicina de l'Esport, Psicologia de l'Esport i en la Pedagogia de l'Esport, i en la qual fossin establerts per als nens:

El dret de practicar esports;

El dret de divertir-se i jugar;

El dret de gaudir d'un ambient saludable;

El dret de ser tractats amb dignitat;

El dret de ser envoltats i entrenats per persones competents;

El dret de seguir entrenaments apropiats als ritmes individuals;

El dret de competir amb joves que posseeixin les mateixes possibilitats;

El dret de participar de competicions apropiades;

El dret de practicar esport amb absoluta seguretat;

El dret de no ser campió;

Que els participants del I Congrés Mundial d'Educació Olímpica i per a l'Esport (Kalavitra/1997) van arribar a la conclusió que una Educació per a l'Esport i Educació Olímpica ha de ser prioritària, degut a missatges d'Olimpisme, a l'esperit esportiu, el respecte als drets humans, la solidaritat i la tolerància com a valors universals;

Que en la Declaració de Viena, editada en el 11è Congrés Internacional del Panathlon (Viena/1997), l'Esport va ser reconegut, no només com un factor important per a la salut psico-física de la joventut, sinó també com una manera d'integració social i com a mitjà de prevenció contra certes influències nocives de la vida moderna, com el sedentarisme, l'abús de drogues, l’alcoholisme i la violència;

Que la Carta de l'Esport dels Països de Llengua Portuguesa, editada en la III Reunió de la Conferència (1993), entenent l'Esport com totes les formes d'activitat física, jocs, esports, i competició en els diferents nivells, activitats a l'aire lliure, expressió corporal, jocs tradicionals i activitats de manteniment i millora de la condició física, va reconèixer que: "l'esport millora la qualitat de vida al desenvolupar les capacitats físiques, intel·lectuals i morals, i que per aquesta raó, la seva pràctica ha ser accessible a les poblacions, assegurant la possibilitat de millorar el potencial de desenvolupament de les persones";

Que l'Esport-Oci o de Temps Lliure és entès com l'Esport voluntari practicat per plaer, on les modalitats esportives escollides tenen la finalitat de contribuir a la integració dels practicants en la vida social i en la promoció de la salut, a més de provocar un entreteniment saludable;

Que el moviment "Esport per a Tothom", reconegut com un mitjà de democratització de les pràctiques esportives, per la seva naturalesa i procés històric, comprèn totes les formes de pràctica esportiva, resultant molt important per a totes les societats i també un mitjà per al desenvolupament cultural;

Que l’"Esport per a Tothom" practicat voluntàriament en la perspectiva de l'oci, és un mitjà d'iniciació esportiva, de promoció de la salut física i mental, d'ús saludable del temps lliure, d'enfortiment de la família, de desenvolupament de les relacions comunitàries, d'integració nacional i internacional, de revalorització de les persones i de millora de la qualitat de vida;

Que la col·laboració i el fair-play integrats a les pràctiques esportives en general, són factors ponderables de millora de les relacions humanes, i que també són objectes de l'Educació Física;

Que la Resolució, en el punt 3r del Fòrum Olímpic Internacional per al Desenvolupament (Kuala Lumpur/1998), reforça la necessitat de mecanismes d’inversions en l'Esport i en l'Educació Física, en termes nacionals i internacionals, especialment per a l'anàlisi crítica del paper de l'Esport com instrument de desenvolupament;

Que en la Declaració de Principis del Congrés Científic dels Jocs Africans (1999), recolzada pel Consell Superior de l'Esport a l’Àfrica, va manifestar que "L’Educació Física hauria d’estar reconeguda com base fonamental per al desenvolupament de les activitats esportives al llarg de la vida, i que a l'escola hauria de ser considerada com el factor més important per al foment de l'Esport, doncs els nens estan més predisposats a participar d'activitats esportives extra-escolars després de sortir de les seves classes";

Que l'Esport, per tot el que representa en l'amplitud del seu nou concepte, i ser una opció privilegiada d'utilització d'activitats físiques, ha de merèixer una educació específica perquè les persones incorporin les pràctiques en les seves cultures individuals;

La FIEP conclou

Article 10 - L'Educació per a l'Esport, pel potencial humanístic i social que el fenomen sociocultural esportiu representa, ha ser estimulada o promoguda en tots els processos de l'Educació Física.

Article 11 - L'Esport educatiu i l'Esport-Oci o de Temps Lliure han de ser considerats com continguts de l'Educació Física per la similitud d'objectius, mitjans i possibilitats d'utilització al llarg de la vida de les persones.

CAPÍTOL XI

L’EDUCACIO FÍSICA I LA NECESSITAT D'UNA CIÈNCIA DE SUPORT

Considerant

Que la Carta Internacional d'Educació Física i Esport (UNESCO/1978), en el seu Article 6è, va establir que "La investigació i l'avaluació són elements indispensables en el desenvolupament de l'Educació Física i de l'Esport";

Que la 2a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i de l'Esport (MINEPSII/ Moscou/1988), en la seva Recomanació n. 7, al reconèixer la importància de les Ciències de l'Esport i el seu suport a les mateixes, va estimular als governants perquè prestin major suport a la investigació científica en l'esfera de l'Educació Física i de l'Esport i també va apuntar que les institucions especialitzades en Educació Física i Esport han d’intensificar els esforços per a garantir l'aplicació dels resultats de les investigacions;

Que el XVIII Congreso Panamericano de Educación Física (Panamá/1999), en les seves resolucions i consideracions, va defensar la creació de bases de dades que facilitin el treball i investigació de professionals de l'àrea de l'Educació Física, i que els països americans han d’establir els seus models conceptuals resultants de les investigacions i de les avaluacions;

Que els canvis accelerats pels que passa la Humanitat estan exigint de tots una recerca constant del coneixement que es renova en totes les àrees d'acció humana;

Que totes les àrees d'actuació i coneixement i, per tant, també de l'Educació Física, necessiten d'estudis científics que permetin avanços i perfeccionaments a cada moment dels seus processos històrics;

Que l'acceleració tecnològica en el perfeccionament dels mitjans de comunicació ja permet la democratització de l'accés de totes les informacions tècniques i científiques, amb velocitat i puntualitat;

Que els organismes internacionals vinculats a l'Educació Física com la FIEP, ICSSPE, AIESEP, ICHPERD, HISPA, IAPESGW, ISCPES i altres, promouen sistemàticament importants esdeveniments científics, els quals han contribuït a l'evolució del coneixement en l'àrea de l'Educació Física;

Que l'Educació Física, per les seves connexions amb altres àrees, pot ser entesa com un camp de saber interdisciplinar, fet que augmenta molt les seves possibilitats de ser influenciada per l'avanç del coneixement en altres àrees.

La FIEP conclou

Article 12 - L'Educació Física, com camp d'actuació essencial per a les persones, necessita que tots els organismes i institucions que la consideren com objecte principal, segueixin desenvolupant esdeveniments i estudis que permetin una sustentació científica per a l'acció dels professionals vinculats.

CAPÍTOL XII

LES RELACIONS DE L’EDUCACIO FÍSICA AMB EL TURISME

Considerant

Que en el món actual, on l'ocupació escasseja, sorgeixen en l'àrea de serveis, noves oportunitats de treball on el Turisme es va consolidant per la seva expansió i potencialitat;

Que el Turisme expressa també una valoració de cultures desconegudes i llocs diferents;

Que el Turisme pot ser el camí d'un desenvolupament sostingut i no de destrucció de reductes naturals;

Que el Turisme també pot ser un component molt significatiu d'una qualitat de vida que valora nous coneixements, l’autoreflexió, l’oportunitat de millorar les relacions familiars i d'amistat, en un oci que no es redueix al consum de béns materials, desenvolupant també valors humans que el futur no pot menysprear;

Que cada cop més, el Turisme incorpora en el seu contingut les activitats físiques, principalment les esportives;

Que l'Educació Física, per l'amplitud de les seves possibilitats conceptuals, pot reforçar activitats turístiques, valorant-les encara més;

Que l'Educació Física i el Turisme posseeixen grans possibilitats d'una interactuació altament productiva i d'exaltació de valors humans.

La FIEP conclou

Article 13 - L'Educació Física, per les seves característiques i potencial oferta d'activitats físiques en les seves diferents manifestacions pot i ha de constituir-se com una de les opcions principals en els programes de Turisme.

CAPÍTOL XIII

ELS PROFESSORS COM AGENTS PRINCIPALS DE L’EDUCACIÓ FíSICA

Considerant

Que el Document "Una Visión Global para la Educación Física en la Escuela", preparada conjuntament pel Fòrum del Comitè Regional Nord-americà (NARFC) i l’Associació per a la Salut, l'Educació Física Recreació i Dansa (CAHPERD), per al Fòrum Mundial sobre Activitat Física i Esport (1995), mostra que els professors responsables de l'ensenyament de l'Educació Física precisen estar competentment preparats com educadors físics amb sòlids coneixements perquè puguin contribuir a l'educació integral, principalment dels nens i joves, i que els equips directius dels centres escolars tenen la responsabilitat de promoure el seu suport als programes amb les dotacions d’instal·lacions, recursos i equipaments adequats;

Que l’acte denominat World Summit on Physical Education, realitzat pel Consell Internacional de Ciència de l'Esport i Educació Física (ICSSPE/Berlín/1999), al reforçar la importància de l'Educació Física, va reconèixer que l'àrea d'actuació del docent d'Educació Física a l'escola, activitats físiques, recreació, i oci, és un àrea de creixement en el mercat de treball;

Que la 3a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i de l'Esport (MINEPS III/ Punta de l'Est/1999), en els seus documents preparatoris, va fer èmfasi en la importància que els professors d'Educació Física tinguin un reconeixement equiparat als mestres i professionals de les altres àrees, i que les seves funcions siguin correctament valorades;

Que hi ha un consens internacional que el progrés de qualsevol àrea d'actuació en la societat dependrà sempre del nivell dels professionals que en ella actuen;

Que en el cas específic de l'Educació Física, passant per una revisió conceptual, la revisió de la formació, preparació i actualització dels professionals d'Educació Física es fa imprescindible;

La FIEP conclou

Article 14 - La formació de professionals, considerada necessària per a l'actuació en l'àrea de l'Educació Física, ha de ser revisada perquè pugui atendre els nous sentits conceptuals d'aquesta àrea;

Article 15 - Els actuals professors d’Educació Física precisen adaptar les seves actuacions i els seus processos de perfeccionament d'acord amb els sentits proposats en aquest Manifest.

CAPÍTOL XIV

L’EDUCACIÓ FISICA I L’ADEQUACIÓ D'INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS

Considerant

Que en la Carta Internacional d'Educació Física i Esport (UNESCO/1978), en el seu Article 5è va quedar registrat que les "instal·lacions i equipaments adequats són elements imprescindibles per a l'Educació Física i Esport";

Que la 3a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i Esport - MINEPS III, per la Declaració de Punta del Este (1999), estimula als governs a fomentar la indústria del material, equipaments i instal·lacions per a l'Educació Física i l'Esport;

Que aquesta mateixa Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i l'Esport (MINEPS III/Montevideo/1999), va suggerir que els països industrialitzats assisteixin als països menys desenvolupats, cedint equipaments usats en bones condicions d'ús;

Que moltes vegades no es disposen les condicions raonables d'instal·lacions i equipaments per als professionals d'Educació Física;

La FIEP conclou:

Article 16 - Tots els responsables pels processos d'Educació Física han d’insistir en la recerca d'instal·lacions i mitjans materials adients per no perjudicar l’assoliment de les seves fites.

CAPÍTOL XV

L’EDUCACIÓ FÍSICA PER A PERSONES AMB NECESSITATS ESPECIALS

Considerant

Que existeixen persones que posseeixen malalties físiques o psíquiques, innates o adquirides, i que per això, no són capaços de garantir els mateixos nivells d'habilitat que uns altres;

Que existeixen persones amb situacions biològiques passatgeres que necessiten atenció especial (Ex.: embarassades).

Que innombrables estudis mostren que les diferents formes d'activitat física, com mitjans específics de l'Educació Física, poden actuar positivament com opcions per a l'equilibri de les persones amb necessitats especials;

Que el XV Congreso Panamericano de Educación Física (Lima/1995), en les seves conclusions, va defensar la necessitat d'implementació de programes d'Educació Física, Esport i Recreació en institucions que recuperen persones amb dependència de drogues i fàrmacs en general;

Que les persones quan avancen en les diferents etapes biològiques, augmenten el risc a malalties cardiorespiratòries, vasculars, diabetes, posturals i moltes altres, requerint programes específics d'exercici adaptats a cada cas;

Que la Carta Internacional d'Educació Física i de l'Esport (UNESCO/1978) en el seu Article 3r estableix que "L'Educació Física i els programes de l'Esport han d’adaptar-se a les necessitats individuals i socials";

Que les Resolucions i Consideracions del XVIII Congreso Panamericano de Educación Física (Panamá/1999), al percebre que els discapacitats no són atesos adequadament i que la societat en general no dóna suport a aquest grup de persones, va recomanar l'ús de la recreació i d'activitats físiques per a aquestes situacions;

Que la 3a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i Esport - MINEPSIII, en la Declaració de Punta del Este (1999), en el seu Article 6è, mostra "la importància de promoure els programes d'esport i activitats físiques per a persones d'edat avançada i discapacitats".

Que les persones, com a humans, al llarg de la vida, tindran necessitats especials, també en quant a l'Educació Física.

La FIEP conclou

Article 17 - L'Educació Física, al ser reconeguda com a mitjà eficaç d'equilibri quan és oferta a persones amb necessitats especials, haurà ser curosament adaptada a les característiques de cada cas.

CAPÍTOL XVI

L’EDUCACIÓ FÍSICA I EL SEU COMPROMÍS CONTRA LA DISCRIMINACIÓ I L’EXCLUSIÓ SOCIAL

Considerant

Que la Carta Internacional d'Educació Física i de l'Esport (UNESCO/1978), en el seu Article 1r va establir que "La pràctica de l'Educació Física i de l'Esport és un dret de tots";

Que la 2a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i de l'Esport (MINEPS II/Moscou/1983), en la seva Recomanació n. 4, proposa "la promoció de l’Esport per a Tothom i la seva extensió a tots els grups de la població amb el degut respecte a la dignitat humana";

Que la Convenció de les Nacions Unides sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Contra la Dona (1979), va reforçar l'afirmació que el dret de la dona a l'Educació Física, no pot ser oblidada;

Que la 3a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i l'Esport, en la Declaració de Punta del Este (1999), indica una millor participació de les nenes, joves i dones en l'Educació Física i l'Esport en totes les formes, en concordança amb la Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de discriminació contra la Dona de les Nacions Unides (1979), i de la Declaració de Brigton sobre la dona en l'Esport (1994);

Que el Manifest sobre l'Activitat Física i l'Esport, editat en ocasió del I Seminari d'Instituts i Facultats de Ciències de l'Esport (Cartagena de Indias/1996), promogut per la Xarxa Iberoamericana de Centres Superiors de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, va recomanar la promoció de l'activitat física i de l'Esport com mitjans per a superar la pobresa, la desigualtat d'oportunitats i els problemes de salut;

Que la UNESCO, al desenvolupar reflexions sobre els prejudicis humans i socials sobre, la intolerància, el racisme i l'exclusió social, ha promogut accions concretes per a eliminar totes les formes de discriminació i exclusió;

Que el Consell Internacional per a la Ciència de l'Esport i l'Educació Física - ICSSPE, en el Document Final del World Summit on Physical Education (Berlín/1999) va instar a defensar la integració social com argument, va mostrar que estudis científics van observar que l'augment d'hores d'Educació Física en l'escola i en la comunitat té efectes particularment positius en nens de grups econòmicament febles, a l'eliminar una de les principals causes que afecten la salut infantil;

Que sense dubtes, l'Educació Física constitueix un excel·lent mitjà d'integració social de les persones en categories socialment desfavorables i excloses.

La FIEP conclou

Article 18 - L'Educació Física ha de ser utilitzada en la lluita contra la discriminació i l'exclusió social de qualsevol tipus, democratitzant les oportunitats de participació de les persones amb infraestructures i condicions favorables i accessibles.

CAPÍTOL XVII

L’EDUCACIÓ FÍSICA EN ELS PAÏSOS SOTSDESENVOLUPATS I EN VIES DE DESENVOLUPAMENT

Considerant

Que la 2a Conferència Internacional de Ministres i Alts funcionaris Encarregats de l'Educació Física i de l'Esport (MINEPS II/Moscou/1988), en la seva Recomanació n. 10, al reafirmar que "existeix una necessitat d'establir una cooperació basada en l'esperit de solidaritat entre les nacions més avançades i les menys desenvolupades", va estimular a la creació d'un programa operacional destinat a ajudar als països en desenvolupament amb finançaments dividits equitativament entre els Estats participants;

Que el Manifest sobre Activitat Física i l'Esport, de la Xarxa Iberoamericana de Centres Superiors de Ciències de l'Activitat Física i de l’Esport, editat en ocasió del I Seminari Iberoamericà d'Instituts i Facultats de Ciències de l'Esport (Cartagena de Indias/1996) inclou en les seves recomanacions que les organitzacions governamentals i no–governamentals incloguin l'Activitat Física i l'Esport com part dels seus programes d'ajuda per al desenvolupament;

Que la 3a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i Esport MINEPS III, en la Declaració de Punta del Este (1999) en el seu Article 3r assenyala "la necessitat que, en aquesta era de mundialització, es redoblin els esforços a favor del diàleg i de la cooperació Nord-Sud, estimulant als òrgans financers internacionals a rebre l'Esport i l'Educació Física com forts vectors de desenvolupament, capaços de reduir disparitats existents entre els països desenvolupats i aquells en desenvolupament, facilitant recursos en aquest sentit";

Que aquesta Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i l'Esport (MINEPS III/Montevideo/1999), també es va reconèixer que les diferències entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament estan principalment concentrades en la formació de recursos humans i en la difusió i intercanvi de coneixements;

Que de fet, les condicions per als processos d'Educació Física difereixen substancialment en països i nacions sotsdesenvolupats en virtut de la manca de mitjans.

La FIEP conclou

Article 19 - Els professionals responsables de l'Educació Física en països i nacions sotsdesenvolupats, en situacions d'escassesa, hauran de ser competents i creatius en la recerca d'estratègies pedagògiques, perquè els beneficiaris puguin arribar a assolir les intencions educatives proposades.

Article 20 - L'Educació Física, pel que representa a la promoció de les persones d'acord amb aquest Manifest, ha ser un focus d'atenció dels països desenvolupats, perquè puguin, a través de diferents programes, contribuir amb els països sotsdesenvolupats, procurant disminuir les desigualtats de condicions entre els pobles.

CAPÍTOL XVIII

L’EDUCACIÓ FÍSICA COM FACTOR PER A UNA CULTURA DE LA PAU

Considerant

Que el concepte de Cultura de la Pau, nascut a Yamoussoukro (Costa de Marfil/1995) va ser adoptat per la UNESCO com programa en 1995, i es proposa canviar la cultura de la guerra, violència, imposició i discriminació per una cultura compromesa amb la no violència, el diàleg, la tolerància i la solidaritat;

Que l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l'any 2000 com l'Any de la Cultura de la Pau i la Dècada 2001-2010 com el Decenni Internacional de la Cultura de la Pau i No-Violència per als nens del món;

Que en 1998, un grup de Premis Nobel de la Pau, en la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, van signar el Manifest 2000 - Per una Cultura de la Pau i No-Violència, on cada persona ha de comprometre's a: (1) respectar la vida; (2) practicar la no-violència activa. (3) compartir el seu temps i els seus recursos materials; (4) defensar la llibertat d'expressió i la diversitat de cultura; (5) promoure el consum responsable; (6) contribuir al desenvolupament de la seva comunitat;

Que la Cultura de la Pau està recolzada en el respecte als drets humans i la democràcia, en la promoció de l'educació per a la Pau, i en la lliure difusió de la informació, estant directament vinculada a la prevenció i resolució de conflictes per mitjans no-violents;

Que el procés de transformació de la cultura de la guerra i violència en la Cultura de la Pau ha de succeir tant en el plànol dels valors, actituds i comportaments individuals com en les estructures i institucions;

Que la 2a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i de l'Esport (MINEPS II/Moscou/1988) en la seva Recomanació n. 1, incentiva els ideals de la Pau mitjançant l'Educació Física i l'Esport, al defensar la importància del manteniment de la Pau per a la Humanitat;

Que la Carta Internacional d'Educació Física i de l'Esport (UNESCO/1970) en el seu Article 11è ja havia recomanat la cooperació internacional com una de les condicions del desenvolupament universal i equilibrat de l'Educació Física i de l'Esport;

Que existeix un esforç conjunt de la UNESCO i del Comitè Olímpic Internacional (COI) en el sentit de preservar la Pau per l'Esport, promovent la Conferència Mundial sobre Educació Física i Esport per a la Cultura de la Pau (París/2000), en la qual l'Educació Física va ser contemplada com un element important en aquest desafiament;

Que l'Educació Física pot ser important per a la Cultura de la Pau, a través de l'aproximació entre els pobles per la cooperació internacional entre els governs nacionals i organitzacions no-governamentals;

Que la Cultura de la Pau ha de ser una responsabilitat de totes les àrees d'actuació humana, constituint-se en una tasca a llarg termini, tenint en compte els contextos històrics, polítics, econòmics, socials i culturals.

La FIEP conclou

Article 21 – L'Educació Física ha de contribuir a la Cultura de la Pau , al ser usada en el sentit d'una societat pacífica de preservació de la dignitat humana a través d'iniciatives d'aproximació de les persones i dels pobles, amb programes que promoguin cooperacions i intercanvis nacionals i internacionals.

CAPÍTOL XIX

L’EDUCACIÓ FÍSICA I LES RESPONSABILITATS DAVANT DEL MEDI AMBIENT

Considerant

Que la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, anomenada "Earth Summit", realitzada a Rio de Janeiro (Brasil/1992), va establir una agenda, coneguda com l’Agenda 21 , en la qual es constitueix d'un pla global adoptat per 182 governants del món, amb 27 principis generals per a un desenvolupament del Planeta Terra, establint la tesi del desenvolupament sostenible, basada en les responsabilitats col·lectives i individuals en tots els camps d'actuació humana que tinguin relació amb el medi ambient, i que aquest desenvolupament sostenible ha de ser entès a partir de la idea de la preservació dels recursos naturals i del medi ambient, tot combinant simultàniament accions polítiques de desenvolupament socio–econòmic establertes per a beneficiar el benestar social.

Que l'Agenda 21 té per vocació principal servir de model perquè les organitzacions governamentals i no-governamentals de tot el món estableixin la seva pròpia Agenda d'Acció en relació al medi ambient i en aquest sentit convida a aquestes institucions perquè relacionin les seves atencions amb les indicacions del seu text;

Que La Comissió d'Esport i Medi ambient del Comitè Olímpic Internacional, d'acord amb l'Agenda 21 del Earth Summit, també es va adherir a aquesta Agenda establint el seu propi Programa d'Acció del Moviment Olímpic per al Desenvolupament Sostenible;

Que el Comitè Olímpic Internacional (COI), a més d'establir la seva pròpia Agenda 21 per al Moviment Olímpic va realitzar, en 1999, a Rio de Janeiro, a través de la seva "Comissió d'Esport i Medi ambient", la III Conferència Mundial sobre Medi ambient i Esport, on van ser presentades i discutides propostes d'accions concretes en les àrees de l'Esport i de l'Educació Física;

Que les instal·lacions per a l'Educació Física han ser protegides i edificades tot assegurant una integració harmònica com mitjà natural i del paisatge, tot procurant de preservar els recursos energètics;

Que una convivència pedagògica de les persones amb la Natura desenvolupa el respecte al Medi Ambient;

Que creixen les opcions d'activitats físiques que poden ser mitjans i recursos de l'Educació Física en la natura;

Que estan augmentant les possibilitats d'equipaments per activitats físiques que utilitzen productes naturals reciclables;

La FIEP conclou

Article 22 - Tots els responsables de qualsevol manifestació de l'Educació Física hauran de contribuir amb efectivitat perquè sigui desenvolupada i oferta en convivència saludable amb el medi ambient, sense causar impactes negatius, i utilitzant instal·lacions pensades en aquest sentit i equipaments, preferiblement reciclats sense materials contaminants.

CAPÍTOL XX

LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL PER L’EDUCACIÓ FÍSICA

Considerant

Que des del Manifest Mundial de l'Educació Física (FIEP/1970), la cooperació internacional per l'Educació Física ja era un dels punts considerats de gran importància i que la Carta Internacional d'Educació Física i de l'Esport (UNESCO/1970) va reforçar aquest aspecte;

Que el XV Congreso Panamericano de Educación Física (Lima/1995), en les seves conclusions, va postular que la comunicació entre governs ha de ser fomentada, perquè l'atenció arribi a tots els nuclis de la societat, en relació als programes d'Educació Física, Esport per a Tothom i Recreació.

Que la 3a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i Esport (MINEPS III/Montevideo/1999), va mostrar que la cooperació internacional en Educació Física i Esport, ha de ser necessàriament millorada i reforçada;

Que en el món actual, per l'arribada de les xarxes de comunicació, els contactes i els diàlegs són més accessibles.

La FIEP conclou

Article 23 - La cooperació internacional, utilitzant l'Educació Física com a mitjà, per la seva tradició i noves possibilitats, ha de ser incentivada i desenvolupada encara més, a través d'intercanvis de cooperació tècnica, programes de beques i de residència, facilitant la participació en esdeveniments, i altres formes que reforcin la cooperació, l'amistat i la solidaritat entre els diferents pobles.

CAPÍTOL XXI

EL PAPER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN L’EDUCACIÓ FÍSICA

Considerant

Que l'avanç notable dels mitjans de comunicació ha passat a influir, en les últimes dècades, tots els camps de l'actuació i coneixement humà;

Que el Consell Internacional per a la Ciència de l'Esport i l'Educació Física (ICSSPE) va establir com un dels objectius resultants del World Summit on Physical Education (Berlín/1999), insistir en els mitjans de comunicació sobre la situació problemàtica que l'Educació Física es troba en l’àmbit escolar;

Que l'opinió pública precisa ser millor informada sobre els beneficis de l'Educació Física;

Que l'Educació Física, pel concepte presentat en l'Article 2n d'aquest Manifest, redefinint el seu sentit, precisa ser més difosa i discutida;

La FIEP conclou

Article 24 - Els responsables de l'Educació Física, en les seves estratègies per a la valoració de l'Educació Física en les persones, han de cercar totes les formes de comunicació que puguin reforçar el coneixement dels seus beneficis.

CAPÍTOL XXII

LES RESPONSABILITATS DE LES AUTORITATS GOVERNAMENTALS EN L’EDUCACIÓ FÍSICA

Considerant

Que la Declaració de Sao Paulo (1998), editada en el 5è Congrés Mundial d'Oci i Recreació, promogut per l'Associació Mundial d'Oci i Recreació (WLRA), Servei Social de Comerç (SESC/Sao Paulo) i Associació Llatinoamericana d'Oci i Recreació (ALATIR), per l'Article 4t, va preconitzar que tots els governs i institucions han de preservar i crear ambients sense barreres (culturals, tecnològiques, naturals o construïdes), on les persones tinguin temps, espai i oportunitat per a expressar, valorar i compartir l'oci

Que la Trobada denominada World Summit on Physical Education, realitzat pel Consell Internacional per a la Ciència de l'Esport i l’Educació Física (ICSSPE/Berlín/1999), va fomentar la idea de reforçar la importància de l'Educació Física com un procés al llarg de la vida i especialment per a tots els nens, de conformitat amb la Convenció Internacional sobre els Drets de la Infantesa, que va concloure sobre els drets dels nens en quant a l'alt nivell de salut, l'educació primària lliure i obligatòria per al desenvolupament cognitiu i físic, al repòs, a l'oci, i al joc, i va reforçar la necessitat d'accions governamentals mitjançant la següent agenda:

implementar polítiques per a l'Educació Física com un dret humà de tots els nens;

reconèixer el paper distintiu de l'Educació Física en la salut física, desenvolupament global i seguretat en la sostenibilitat de les comunitats;

reconèixer que l'Educació Física de qualitat depèn d'educadors ben qualificats i temps curricular adequat, els quals possibiliten proveir d’equilibri quan altres recursos com equipaments i instal·lacions són poc disponibles;

invertir en l'inici de l'entrenament continu professional i en el desenvolupament dels educadors;

reconèixer que la inversió deficient en Educació Física costa més en cost de la salut que en la inversió necessària per a l'Educació Física;

perfeccionar la investigació per a promoure una Educació Física d'efectivitat i qualitat;

unir-se amb institucions financeres internacionals per a assegurar l'Educació Física com part del concepte general d'Educació;

Que la 3a Conferència Internacional de Ministres i Alts Funcionaris Encarregats de l'Educació Física i Esport - MINEPS III, per la Declaració de Punta del Este (1999), va reconèixer la important funció de les organitzacions governamentals en la promoció de l'Educació Física i de l'Esport com instrument de cohesió social i democràcia, estimulant-les en l'elaboració de programes i polítiques efectives;

Que les polítiques nacionals han d’eliminar totes les pràctiques discriminatives o que reforcin l'exclusió social;

La FIEP conclou

Article 25 - Els governs i les autoritats responsables de l'Educació Física han de reforçar les seves polítiques i accions, reconeixent els valors de l'Educació Física i prioritzant-la en els sectors socials desfavorits econòmicament.

CAPÍTOL XXIII

LA FIEP I EL SEU MANIFEST MUNDIAL DE L’EDUCACIÓ FÍSICA

Considerant

Que la Fédération Internationale d’Education Physique (FIEP) va elaborar i va difondre pel món el Manifest Mundial d'Educació Física de 1970 en els principals idiomes;

Que després del Manifest de 1970 , el debat sobre l'Educació Física va ser intens per tots els organismes internacionals, però no va provocar cap nova concepció d'Educació Física;

Que en les últimes dècades del segle XX, va començar a sorgir una gran discussió per la necessitat d'una nova entesa de l'Educació Física;

Que una vegada mes la FIEP, amb la responsabilitat de ser l'organisme internacional més antic entre els quals tracten de l'Educació Física, va resoldre elaborar un altre Manifest, que pugui expressar el nou sentit de l'Educació Física;

Que, finalment, la FIEP es presenta en el context mundial com una institució amb una xarxa creixent de més de 120 països, distribuïda en tots els continents de la Terra.

La FIEP conclou

Article 26 - La Fédération Internationale d’Education Physique, al presentar el Manifest Mundial de l'Educació Física FIEP 2000, serà la responsable de la seva traducció als principals idiomes de la seva difusió per tot el món, a través de la xarxa dels seus delegats nacionals.

EL MANIFEST MUNDIAL DE L’EDUCACIÓ FÍSICA FIEP 2000.

Article 1 - L'Educació Física, pels seus valors, ha ser entesa com un dels drets fonamentals de totes les persones.

Article 2 – L’Educació Física, com dret de totes les persones, és un procés d'Educació, sigui per vies formals o no-formals,

Que a l’interactuar amb les influències culturals i naturals (aigua, aire, sol, etc.) de cada regió i instal·lacions i equipaments adequats;

Que a l'utilitzar activitats físiques en la forma d'exercicis gimnàstics, jocs, esports, danses, activitats d'aventura, relaxació i altres opcions d'oci actiu, amb propòsits educatius;

Que al proposar objectius d’aprenentatge i desenvolupament d'habilitats motores per a nens, joves, adults i ancians, potenciant així les seves condicions personals per a l'adquisició de coneixements i actituds favorables per a la consolidació d'hàbits sistemàtics de la pràctica d’exercici físic;

Que al promoure una educació efectiva per a la salut i ocupació saludable del temps lliure i d'oci;

Que al reconèixer que les pràctiques físiques relacionades al desenvolupament dels valors, poden afavorir a la participació social responsable i la recerca del civisme;

Es constitueix en un mitjà efectiu per a la conquesta d'un estil de vida actiu dels éssers humans.

Article 5 - L'Educació Física, ha de ser assegurada i promoguda al llarg de la vida de les persones, ocupant un lloc d'importància en els processos d'educació continuada, integrant-se amb els altres components educatius, sense deixar, en cap moment, d'enfortir l'exercici democràtic expressat per la igualtat de condicions ofertes en les seves pràctiques.

Article 6 - L'Educació Física, per les seves possibilitats de desenvolupar la dimensió psicomotora de les persones, principalment en els nens i adolescents, conjuntament amb els dominis cognitius i socials, ha de ser una disciplina obligatòria en les escoles primàries i secundàries, havent de formar part d'un currículum longitudinal;

Article 7 - L'Educació Física, perquè exerceixi la seva funció d'Educació per a la salut i pugui actuar preventivament en la reducció de malalties relacionades amb l’obesitat, les malalties cardíaques, la hipertensió, algunes formes de càncer i depressions, contribuint a la qualitat de vida dels seus beneficiaris, ha de desenvolupar hàbits de pràctica regular d’activitat física en les persones.

Article 9 - L'Educació Física, èticament, haurà de ser utilitzada sempre com un mitjà adequat de respecte i de reforç a les diversitats culturals.

Article 10 - L'Educació per a l'Esport, pel potencial humanístic i social que el fenomen sociocultural esportiu representa, ha de ser estimulada i promoguda en tots els processos de l'Educació Física.

Article 12 - L'Educació Física, com camp d'actuació essencial per a les persones, necessita que tots els organismes i institucions que la consideren com objecte principal, prossegueixin desenvolupant esdeveniments i estudis que permetin una sustentació científica per a l'acció dels professionals en ella vinculats.

Article 13 - L'Educació Física, per les seves característiques i potencial oferta d'activitats físiques en les seves diferents formes, pot i ha de constituir-se com una de les opcions principals en els programes de Turisme.

Article 14 - La formació dels professionals, considerada necessària per a l'actuació en l'àrea de l'Educació Física, ha de ser revisada perquè pugui atendre els nous sentits conceptuals d'aquesta àrea;

Article 15 - Els actuals professors d'Educació Física precisen readaptar les seves actuacions i els seus processos de perfeccionament d'acord amb les noves vies proposades en aquest Manifest.

Article 17 - L'Educació Física, al ser reconeguda com un mitjà eficaç d'equilibri i millora en diverses situacions, quan s’ofereix a persones amb necessitats especials, hauran de ser curosament adaptades a les característiques de cada cas.

Article 21 – L'Educació Física ha de contribuir per a la Cultura de la Pau, al ser usada en el sentit d'una societat pacífica de preservació de la dignitat humana a través d'iniciatives d'aproximació de les persones i dels pobles, amb programes que promoguin cooperacions i intercanvis nacionals i internacionals.

Article 22 - Tots els responsables de qualsevol manifestació de l'Educació Física hauran de contribuir amb efectivitat perquè aquesta sigui desenvolupada i oferta en una convivència saludable amb el medi ambient, sense causar impactes negatius, fins i tot, utilitzant instal·lacions dissenyades amb aquest objectiu i equipaments, preferiblement, reciclats i sense materials contaminants.

Article 23 - La cooperació internacional, utilitzant l'Educació Física com a mitjà, per la seva tradició i noves possibilitats, ha de ser incentivada i desenvolupada més encara, a través d'intercanvis de cooperació tècnica, programes de beques i residències, facilitant la participació en esdeveniments, i altres formes que reforcin a la cooperació, l'amistat i la solidaritat entre els diferents pobles.

Article 26 - La Fédération Internationale d’Education Physique, al presentar el Manifest Mundial de l'Educació Física FIEP 2000 serà la responsable de la seva traducció als principals idiomes de la seva difusió per tot el món, a través de la xarxa dels seus delegats nacionals.